Cavalls del Vent

Tal i com vam quedar amb l'Olau al finalitzar la travessa de "Carros de foc" de l'any passat, enguany tocava emprendre una nova aventura de 5 dies per realitzar la travessa de "Cavalls de Vent". 

Així ho vam fer, el divendres 22 de juny, recent finalitzat el curs l'Olau, la Laura i jo vam preparar les motxilles, les vam carregar a la furgo i ens hem vam anar cap a Bagà per fer nit a l'aparcament del Refugi del Rebost (al pk 13,2 aprox de la carretera BV-4024 direcció Coll de Pal), on l'endemà al matí teníem previst d'iniciar la travessa.

Per sopar, aquesta mateixa nit, vam celebrar les notasses que havia tret l'Olau; vam menjar les insuperables pizzes de la Laura i l'Olau va rebre la tant desitjada samarreta del FC Girona, serigrafiada amb el nom del seu jugador preferit, Portu amb el nº9. 

Bé, doncs, la travessa la vam dividir en 5 etapes de les que ara us aniré exposant:

• 1a Etapa (23/06/2018): Refugi Rebost (1.640m) - Refugi Niu de l'Àliga (2.510m) - Refugi Serrat de les Esposes (1.511m)

La primera etapa, podem afirmar que va ser la més dura ja per la seva distància, uns 23 km aprox. com pel desnivell acumulat d'uns 1.869m. Ens vam llevar ven d'hora i després d'esmorzar vam carregar les motxilles i ens vam acomiadar de la furgo fins d'aquí 5 dies.

Inici de la travessa.
Aparcament del Refugi Rebost

A l'arribar al Refugi del Rebost, l'Olau va agafar el forfet per anar segellant per cada un dels refugis que durant la travessa aniríem passant. Un cop agafat el forfet i comentar la jugada amb el guarda del refu, ens vam endinsar amunt pels senders marcats de taronja direcció al Refugi de Niu de l'Àliga.
Durant aquest primer tram de la primera etapa, vam poder gaudir de paisatges espectaculars i unes vistes fantàstiques.

Ascens direcció Refugi Niu de l'Àliga

Vista des d'un dels punts més alts de la primera etapa

Arribada al Refugi Niu de l'Àliga

Olau segellant el forfet al
Niu de l'Àliga

Després d'estar pujant durant una bona estona arribem al Refugi de Niu de l`Àliga, on l'Olau posa el seu segon segell al forfet i també aprofitem per fer una petita parada per beure i recuperar forces per emprendre el segon tram de la etapa fins al Refugi del Serrat de les Esposes.
Iniciem el descens fins al Coll de Jou, on conflueix l'antic camí de ral que s'utilitzava antigament per anar de Bagà a Bellver de Cerdanya; i continuem seguint les marques de color taronja fins arribar a Penyes Altes on decidim parar per dinar.

Parada per dinar al peu de Penyes Altes

Un cop havent dinat continuem fins als Prat del Moixeró on trobem el rètol indicatiu de la "Font de Faig" i rememorem la ruta que vàrem fer fa 2 anys amb molt bons records. Continuem direcció al Serrat de les Esposes on trobarem als companys que compartirem estones el altres refugis: una família (pare amb els seus dos fills) amb molta experiència i coneixement de les muntanyes de la zona i el pare amb un vincle especial amb Alcarràs, ja que hi baixava a comprar fruita quan es feia el mercat de la fruita.

Arribada al Refufi Serrat de les Esposes

Aquí és on celebrarem la Revetlla de St Joan, sense petards evidentment, però sí amb coca o sinó que li preguntin a l'Olau que se'n va menjar uns quants troços.

• 2a Etapa (24/06/2018): Refugi Serrat de les Esposes (1.511m) - Refugi Cortals de l'Ingla (1.610m) - Refugi Prats d'Aguiló (2.010m)

Aquesta 2a etapa és molt més suau pel que fa a desnivell acumulat (499m) i de distància algo més curta (15,7km). Així que, la Laura i jo, ens vam llevar a les 6:30h (ja feia més de 1/2hora que sentia les esquelles de les vaques) per deixar-ho tot enllestit per emprendre la marxa havent acabat d'esmorzar; i a l'Olau el despertem a les 7h, ja que l'esmorzar era a les 7:30h. Junt amb una altra parella, som els primers en seure'ns a esmorzar i per tant també els primers en acabar.

Vista del Refugi Serrat de les Esposes

Caminant direcció
Refugi Cortals de l'Ingla

Refugi del Serrat de les Esposes, elIniciem l'etapa sortint del  dia sembla algo enteranyinat, seguint les marques taronja direcció el Refugi Cortals de l'Ingla. 

Després d'un parell d'horetes caminant arribem al Refugi Cortals de l'Ingla, en el que aprofitem per fer la parada per beure i prendre alguna cosa (fruita, fruits secs,...) per recuperar forces i empendre una estona més fins a l'hora de dinar.

Arribada al Refugi Cortals de l'Ingla

Olau segellant forfet a Cortals de l'Ingla

Caminant direcció Refugi Prats d'Agulló

Caminant direcció Refugi Prats d'Agulló

A punt d'arribar al Refugi Prats d'Agulló (al fons) 

Parada i fonda al
Refugi Prats d'Agulló

Arribem al refu ens prenem l'Aquarius i la birra de rigor, per celebrar que hem finalizat amb èxit l'etapa, prendre posicions (on deixar les motxilles, on dormir,...) i comença a preparar l'etapa del dia següent.Compartim taula i instal·lacions amb la familia de pare i dos fills que ens vam trobar al Serrat de les Esposes i amb una parella (2 nois) de gallecs dels quals un d'ells parlava perfectament el català i d'aquest va ser de qui es va inspirar l'Olau -l'endemà al matí- el crit de guerra que ens va acompanyar durant les següents etapes: "Venga, venga, venga, venga! Vamo, vamo, vamo, vamo! FOOORZA!!!". La veritat que ens va servir moltíssim en els moments en que semblava que els ànims afluixaven.
Aquella nit també ens vam adormir amb la melodia de les esquelles dels ramats de cavalls i vaques que pasturaven pels prats del voltant del refu. Per cert, per sopar ens van fer un arròs de muntanya deliciós!!!
L'endemà al matí, en el moment de passar comptes, el guarda del refu ens va comentar que era d'Escàs i que coneixia a gent d'Esterri; tot va sorgir pel nom del seu fill -Tor- ja que la Laura sorpresa li va comentar: "Mira, com la muntanya?!"

• 3a Etapa (25/06/2018): Refugi Prats d'Aguiló (2.010m) - Refugi Lluís Estasen (1.668m) - Refugi Gresolet (1.280m)

Estem a l'equador de la travessa! Aquesta etapa també és molt semblant, pel que fa a distància, a l'anterior (16,4km) i un desnivell acumulat de 730m, d'aquest la majoria és descents.

Sortida de Prats d'Aguiló direcció Pas dels Gosolans.

Sortim del refu direcció al Pas dels Gosolans i durant l'ascents la natura, a part del paisatge, ens regala la imatge d'uns 4 isards pasturant (tot i que l'Olau en va veure 7) i a l'arribar al Pas del Gosolans, als prats de l'altre costat, també en veiem un parell que al veure'ns surten corrent i brincant.

Pas dels Gosolans

Un cop arribat al Pas dels Gosolans comencem el descents entre el Prat Llong i el Prat Socarrat al peu del cim Comabona fins arribar a la pista que anirem seguint durant uns 3km fins trobar el sender que porta fins el Refugi Lluís Estasen.

Clapa de neu als peus del Comabona després
del Pas dels Gosolans.

A l'arribar al Lluís Estasen -als peus del Pedraforca- ens trobem amb un grup recent arribat del Pedraforca i unes famílies que hi feien estada; aprofitem per carregar aigua de la font, l'Olau segella el forfet i parlant amb el guarda ens aconsella que, com ens queda molt poc per arribar al Refugi Gresolet, aprofitem per gaudir dels passos d'aigua que ens trobarem pel camí, per posar-hi els peus i refrescar-nos; i així ho vam fer: vam parar a dinar, a posar els peus a l'aigua i a construir preses amb l'Olau.

Forfet segellat al Lluís Estasen

Refrescant-nos abans d'arribar al Refugi Gresolet

Després d'estar una estoneta refrescant-nos vam continuar direcció cap al refu del Gresolet i en menys d'una hora ja hi vam ser. Vam tenir una grata sorpresa en veure que l'aspecte exterior del refugi, ja que estava molt ben cuidat amb un jardi fantàstic amb vistes al cim del Pedraforca. El guarda ens va oferir un gotet de "gaspatxo" com a detall de benvinguda (jo vaig ser l'únic que me'l vaig pendre, l'Olau el va tastar i no li va agradar i a la Laura no li venia de gust). 
Bé, un cop segellat el forfet i confirmar les dades de la reserva ens vam acabar d'instal·lar -vam dormir a l'habitació dels Empedrats- i fins hi tot vam tenir temps a fer unes sessions de Ioga amb el mestre Olau.

Sessió de ioga i meditació amb el mestre Olau i amb el cim del Pedraforca de fons.

L'endemà al matí, un cop havent acabat d'esmorzar i preparar les motxilles ens vam acomiadiar del Gresolet i vam emprendre amb molta ànsia el camí cap al Refugi St. Jordi.

Ens acomiadem del Gresolet.

• 4a Etapa (26/06/2018): Refugi Gresolet (1.280m) - Refugi St Jordi (1.570m)

Ja ens trobem en la penúltima etapa i tant esperada pels tres, ja que aquesta nit la passarem al St Jordi!!! Aquest refugi junt amb el d'Amitges (de la Carros de Foc) són molt especials per nosaltres, ja que podem dir que: "Con vosotros empezó todo!!!" -amb el permís d'en Gerard Piqué-. 
Bé, aquesta etapa, tot i transcorre un tram per pista, podem dir que passar per un dels llocs més inòspits de la travessa -"Els Empedrats" i el "Brollador de llet"- i a més enguany, al tenir una primavera amb abundants precipitacions, baixaven carregats d'aigua. 
Pel que fa al desnivell acumulat són uns 1.676m, d'aquest 1.009m són positius, i una distància de 16,1km. Creuem per boscos de faigs, roures i pi roig fins arribar als peus dels Empedrats on recuperem forces per atacar el tram d'ascents final fins arribar al refu.
Pugem fins al "Brollador de llet" -desviant-nos per un moment del trajecte marcat- una cascada espectacular on només se sent corre l'aigua.

Brollador de llet

Vist aquest fenomen natural tornem a emprendre el nostre camí, on ens trobarem amb un altre fenòmen natural com són els Empedrats (un barranc entre dues parets verticals de pedra calcària, en que l'aigua dibuixa salts d'aigua, petites i grans tolles, cavitats,...). 

Pas pels Empedrats

Pas pels empedrats

Aprofitem, un cop passat els Empedrats, en fer una parada junt al barranc per dinar, refrescar-nos i fer preses amb l'Olau.

Dinant i refrescant-nos abans d'arribar al St Jordi

Ja tornem ha estar preparats per superar el darrer ascents fins al St Jordi i en poc menys d'1 hora ens hi posem i abans d'entrar-hi per saludar, confimar la nostra reserva i rebre l'explicació de les normes internes i horaris, l'Olau ens fa la seva presentació estelar!!!

Un cop instal·lats a la suite, dutxats, havent anat a buscar aigua a la Font de Faig i berenats, juguem una estona a les lliteres i amb els jocs del refu en una de les taules de fora. Un cop arribada l'hora de sopar tornem a remomorar el plaer d'asaborir un dels millors àpats que es poden menjar en aquesta travessa: les famossíssimes mandonguilles amb ceps, amb una crema de verdures i amanida d'entrant i de postres un deliciós "couland"!!! L'Olau se'n va menjar 7 de mandonguilles!!!

Mmmm!!! Quin sopar més bo!!!

Després de sopar, tot fent tertúlia, va sortir el tema dels Presos Polítics i en Toni (el guarda del refu) ens va dir que tenia el llibre de "REFUGIS PER LA LLIBERTAT" perquè tot aquell que vulgués podia deixar una petita dedicatòria als presos polítics, ja que un cop ple, la mateixa organització dels REFUGIS PER LA LLIBERTAT els hi faria arribar; i així ho vam fer. 
Aquella nit ens em vam anar a dormir molt contents d'haver pogut tornar al St Jordi i rememorar junt records de dos anys abans però al mateix temps, una mica tristos perquè aquesta seria la darrera nit de la travessa ja que l'endemà encadenàvem la darrera etapa.

• 5a Etapa (27/06/2018): Refugi St Jordi (1.570m) - Refugi Rebost (1.640m)

Doncs, sí, aquesta és la darrera etapa de la travessa; una etapa en la que hi ha dues ascencions importants -una al principi i l'altra al final- i es creua una fageda espectacular.
En aquesta etapa tenim un desnivell acumulat d'uns 1.800m i una distància de 13km fins al refugi Rebost.
Ens acomiadem del St Jordi i en Toni (el guarda-cuiner-somelier) ens anuncia que durant la tardor començaran les obres d'ampliació del refugi, per tant la propera vegada que hi tornem ja estarà reformat (ja tenim una excusa per tornar-hi: veure com a quedat després de la reforma). 
Emprenem el camí cap al Rebost una mica tristos perquè això ja s'acaba però a l'hora contents d'haver estat uns quants dies junts, compartint moments inolvidables i havent finalitzat amb èxits una fita més.

Arribada al Rebost i final de la Cavalls del Vent

L'Olau ja en té una altra al seu compte particular!!!

Durant aquests dies també vam estar pensant en la proposta per la propera fita; l'Olau tenia ganes de sortir de Catalunya (País Vasc, Pirineu Araganés) però també tenim moltes ganes de fer la travessa que passa pel Parc Natural de l'Alt Pirineu -La Porta del Cel- o bé la que passa pel Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit -Estels del Sud-. 
Bé, ho anirem valorant durant l'any...