Pic de Ventolau 2.853m

El cap de setmana del 5 i 6 d'agost decidim pujar a Esterri d'Àneu perquè l'Olau passi uns dies de vacances amb el seu padrí, padrinet tietes i tiet; però enlloc d'anar directament cap al poble decidim desviar-nos una mica del camí per anar a fer un pic molt simbòlic per nosaltres: el VENTOLAU.

Bé, després de donar-hi uns quans tombs decidim per l'ascens pel costat de la Vall de Cardós, des de Tavascan concretament des del Refugi de la Pleta del Prat. El motiu principal és perquè l'ascens per l'altra costat, Valls d'Àneu, hi ha un tram molt llarg que és passa per pista per a vehicles 4x4 i se'ns pot fer etern.

Sortida del parquing del Refugi de la Pleta del Prat, on vam fer nit.

Decidim fer nit, a la furgo, a l'aparcament del Refugi de la Pleta del Prat per així l'endemà començar a primera hora per acabar, si tot va bé, a una hora raonable. Aquest indret que em recorda molts moments viscuts durant la meva infància, quan veniem d'estades al refugi, durant 10 dies,  a practicar esports d'aventura.

Dissabte ens llevem d'hora i després d'esmorzar ens dirigim a emprendre la ruta que ens portarà fins al cim del Ventolau..

L'Olau ja a trobat l'accés al sender.

Un cop trobat l'accès al sender, molt a prop de l'aparcament, direcció Tavascan, ens disposem a seguir-lo i anar seguint les corresponents senyals i fites que ens anem trobant pel camí; al mateix temps també ens deleitem de les magnifiques vistes que es poden observar durant l'aproximació al pic.

Pantano, poble i camping de Graus vist durant el primer tram de l'aproximació

Cabana de Crestuix.

Parada per menjar alguna cosa i observar el paisatge.

L'Olau acusa el cansament de l'estiu i el fort desnivell, ja que són entre 800-900m de desnivell positiu en 4,5 km fins a coronar el pic i es queixa una mica que li fan mal les cames. Tot i això continua pujant.

Passant per un tram de blocs de pedra.

Tram final de l'ascens amb l'Estany de Ventolau al costat

En aquest tram final de l'ascens, ens hem trobat amb l'Enric, un noi de Balaguer molt amable i molt coneixedor de la muntanya. En arribar al dalt del pic aprofitem perquè ens faci unes fotos i al mateix temps també n'hi fem a ell. Ha estat molt amable ja que abans de treure l'estelada ens ha preguntat si ens molestava, bé si erem independentistes i que li haviem de dir: "a bodes ens a convides". 

 

Ja el tenim ben aprop

Per fi fem cim!!!

Ja estem sobre el Pic de Ventolau!!

L'Enric ens explica que ha vist restes d'un marrà (crani) pel camí i ens les ha deixat a la vista perquè ens el puguem emportar i posar-lo a la torre del padrí Jaume.

Sobre les 14:30h arribàvem al parquing per agafar la furgo i anar cap a Esterri. Ha estat una excursió molt xul·la amb unes vistes impressionants en les que hem pogut veure de França tapada per una mar de núvols i el costat català: Espot, la Guingueta d'Àneu, l'Estany de la Gola.